13 julio 2006

Nada

Fins que cal dir-se adéu
Es varen dir:
Cal guanyar temps als somnis,
cal anar molt més enllà de les paraules.
Ser tal com som
de soca-rel.
Cremar les naus,
navegar a pèl
a cavall de la cresta de l'onada.
Amor valent per tu,
per guanyar terreny a la vida
i contemplar-la
compartint-la.
Fins que cal dir-se adéu.
L'un dins l'altre
i cadascú al seu lloc.
Pensar en veu alta
i tastar-ho tot.»
I ho varen fer...
guanyant temps als somnis
i compromesos, només, en les coincidències
i la mútua complicitat.
Eren llavor d'eternitat
compartint les joguines i les vivències.
Amor valent per tu...
Va cap on va i dura el que dura.
No hi ha marges
ni mesures.
Fins que cal dir-se adéu.
L'un dins l'altre
i cadascú al seu lloc.
Pensar en veu alta
i tastar-ho tot.
Fins a la fi
cal guanyar temps als somnis.
Cal anar molt més enllà de les paraules,
ser tal com som i dir-se adéu
si el cada dia ha fet lo seu
i ens ha canviat les coses i a nosaltres.
Amor valent per tu,
per guanyar terreny a la vida
i esgotar-la
i 'exprimir-la'.
Fins que cal dir-se adéu.



No se como expresar el cúmulo de sensaciones que hay dentro de mí, siempre me ha encantado esta canción de Serrat y de momento es lo mejor que he encontrado para empezar de nuevo, los que me conocéis
Sabéis que siempre un lápiz y una hoja han sido mis aliados y mi descarga emocional, pero es tan personal, que no cabe en este blog.

Vuelvo a repetir las gracias a todos los que os habéis preocupado por mí, en vuestra mano ha estado borrar la soledad y lo lograsteis , por un instante erais esas personas que me anclaban en la realidad y de corazón os digo, que era lo que me hacia falta, las llamadas, los mails, los sms.

Gracias de nuevo

Joanna 13-7-06

No hay comentarios: